Basic HTML Version
2on trimestre 2017
17
elegància innata. La seva diferència la marcava
des de la seva infantesa. Potser per això es
refugiava en els seus llibres i en els seus
viatges, perquè el món superficial de l'alta
societat no li agradava. Ella era feliç en el seu
món. No li calien grans coses.
Se li havia girat feina, però sabia com manar
i organitzar tot allò. Tothom sabia quina era la
seva tasca i el seu objectiu final. Sobre la marxa
anirien polint els petits detalls i anirien
perfeccionant els models.
Dues nits aniria amb el carro de cavalls
del seu pare. Seria molt romàntic sentir els
cascos del cavall avançar pels carrers
empedrats i admirar el cel estrellat.
Dues nits aniria amb barca i entraria al
Palazzo per la porta d'accés al Gran Canal. Li
encanta navegar de nit i veure els jocs de llum
sobre les aigües, veure les façanes il·luminades
amb els tons més estranys. Veure els colors de
la nit. Sentir la màgia de la remor de les ones,
sentir com el mar s'anava obrint per la proa de
l'embarcació.
Volia gaudir d'aquells dies profundament.
Volia ballar sense parar en braços del seu
cavaller.
Les màscares. Una lluna pel model blau, un
dofí pel blanc immaculat amb coralls vermells,
una papallona pel vestit verd i un ocell preciós
pel vestit malva.
Va sortir disparada cap al barri dels pintors.
Volia parlar amb els seus amics perquè
donessin vida al seu somni.
Mai abans s'havia sentit tan viva, tan
energètica. Potser acabava de descobrir la seva
verdadera vocació? Ser dissenyadora de moda?
També li caldrien unes sabates per a cada
model, una bossa de mà...
Babalú, 17 d‘abril de 2016