Basic HTML Version
2on trimestre 2017
16
Les capes dels quatre vestits serien iguals. Serien el
denominador comú de la col·leció de Primavera del seu
primer ball amb acompanyant.
Confeccionades amb teles vaporoses que volessin amb
els seus moviments i que formessin part d'ella. La caputxa
cobriria les màscares que acompanyarien a cadascun dels
seus models.
A mesura que anava pensant anaven apareixent idees. La
màscara del vestit blau seria una lluna plena de color platejat
amb cristalls com els de la mitja lluna del vestit. Però, amb els
colors girats. El fons platejat i els cristalls de color blau indi o
cobalt. Color dels diferents mars i Oceans que havia creuat
amb la nau del seu pare.
Un altre vestit seria blanc immaculat com els núvols i
l'escuma blanca de les ones. Amb incrustacions de cristalls
vermells i coralls pintats a mà pels seus amics pintors. La
capa seria vermella amb acabaments de puntes del mateix
color com la resta de les capes.
Les joies anirien conjuntades amb els vestits. Diamants pel
de color blau, robins pel vermell, maragdes pel verd i
ametistes pel malva.
Ella en tenia algunes, però en aquesta ocasió caldria
recórrer al joier de la mare. Qui estava plenament feliç de
veure la seva filla convertida en una verdadera dama. Ja
havia perdut les esperances. Des de ben petita que es
comportava com un homenot. Sempre entre llibres i mapes
del món.
El vestit verd faria honor a la Primavera. Seria d'un verd un
pèl elèctric amb brodats de flors de tots colors i formes. La
capa de color verd més fosc. Una al·legoria a la primavera.
El de color malva imitaria els colors de la seva orquídia
preferida i la capa seria de color porpra com els acabaments
extraordinaris de la seva flor i que la tenien fascinada. Li
encantava veure obrir-se els capolls, admirar com anaven
treien el cap a la vida. Algunes ho feien sense por, altres
necessitaven el seu temps, no s'acabaven de decidir. Era
extraordinari. La natura sempre l'havia fascinat.
La part de la cua del vestit portaria una au del paradís
brodada. De colors liles i daurats. Seria com aquelles aus que
tenia dibuixades en les llibretes dels seus diaris de viatges.
Havia de portar guants. Un parell, el lila i el blau indi,
serien de pell com els que havia vist a Florència. Fins al
colze, estilitzaven la figura i li donaven una elegància innata.
Els altres dos serien de puntes uns de blancs i uns de verd
fosc del mateix to de la capa.
Estaria espectacular amb totes aquelles
meravelles. Estava completament excitada i
encomanava la seva alegria a tots els artesans
que omplien la casa de fresa i vida.
Faria portar una orquestra que toqués
música relaxant per a calmar l'estrès de la
gent. Calia una atmosfera de treball adient a la
situació.
Els pares de la Lucrezia estaven
entusiasmats pels preparatius. El cavaller
català no havia de veure cap dels dissenys.
Seria una sorpresa.
Sempre volia ser diferent, no li agradava
seguir la moda com les altres dames. Ella
sabia perfectament el que volia. El més
important era sentir-se còmode dins de la roba.
Li agradava sentir-se lliure i bonica al mateix
temps. No li agradava ser el centre d'atenció, li
agradava passar desapercebuda, però no
sempre ho aconseguia. Ans el contrari, sempre
acabava sent el punt de mira per la seva
manera de fer, la seva energia i la seva