Basic HTML Version
2on trimestre 2017
15
La Lucrezia estava completament excitada amb la
preparació de la Festa de Primavera que se celebraria
al Palazzo amb vistes al Gran Canal.
Hi havien programades quatre vetllades amb els
consegüents balls de màscares.
Tenia la proposició d'aquell interessant comerciant
català, client del seu pare, que li havia demanat si
l'acompanyaria durant aquelles festes. Necessitava
una parella.
Havia rebut una invitació i no sabia que havia
de fer, com havia de vestir, com havia d'actuar.
Hauria de rebre classes de ball.
Ella no era una habitual d'aquestes reunions de
l'alta societat. Sempre estava immersa en la lectura
dels seus llibres, ocupada amb les seves classes
d'idiomes, de filosofia, d'art. No era una dama de saló.
Però, aquest cop, estava completament
il·lusionada perquè sentia una mena d'atracció
especial cap a aquell jove d'ulls de color castanya,
intel·ligent, enginyós i de somriure permanent.
Durant anys havia acompanyat al seu pare, un
prestigiós i acomodat mercader Venecià, en els seus
periples per Orient.
Havia assistit a festes extraordinàries. Havia
conegut dames amb vestits exquisits. Ella era molt
creativa i tenia ben present el que volia. Només li
faltava posar-ho a la pràctica.
Durant anys havia anat recollint teles delicades i
úniques en un bagul. Eren els seus tresors adormits
que esperaven el seu moment. I havia arribat.
Va demanar permís als seus pares per a utilitzar la
sala de ball, la més gran de la casa, per a muntar un
taller de costura i de pintura improvisats.
Havia de buscar a quatre de les millors costureres
perquè vinguessin al Palazzo a donar vida a les seves
creacions.
Volia parlar amb elles, descobrir les seves
habilitats i així poder decidir.
Els models eren molt diferents, però exclusius. Un
tindria els colors de l'Oceà i de la cúpula celestial. Un
potent blau indi amb brodats de les principals
constel·lacions. Les formacions d'estrelles ocuparien la
part posterior del vestit i just al davant hi hauria una
mitja lluna brodada amb pedres precioses. Pedres que
emetrien centelleigs enlluernadors quan la llum de les
làmpades de vidre incidís en la superfície tallada. En
voltar portada pel seu interessant acompanyant brillaria
com un verdader estel deixant a tots els assistents a la
festa enlluernats amb aquella visió etèria. Seria màgic.
Era un treball meticulós i que havia de ser portat a
terme pels millors artesans. Havien de sentir el que
feien i posar la mateixa passió que sentia ella només
d'imaginar-ho.
EL BALL DE MÁSCARES