Basic HTML Version
2on trimestre 2017
14
C/ Josep Tarradellas, 27
Urb Mas Barceló
17251 Calonge
(Girona—Costa Brava)
Tel. +34 972 660 486
Tel. +34 972 661 740
Mobil. +34 653 664 366
info@hotelmas1670.com
Www.hotelmas1670.com
Quan hem fet mig quilòmetre ens fan passar per dessota la
carretera, girem i tornem anar enrere per agafar un camí que
també fa una giragonsa. Aquest tros, ja podeu estar segurs que
no era pas el que feia el tren, però si que han fet els interes-
sats. Al capdavall el tren també ha desaparegut, poden dir.
Prop del camí hi ha una masia molt gran que es troba des-
habitada i apart de que volem donar-hi un cop d’ull, aprofitarem
per esmorzar. Ens hi acostem pel darrera. És, efectivament,
una finca molt gran. Separat de la casa hi ha un porxo amb un
arc grandiós fet de maons. Anem a veure’l. La seva grandiositat
ho demana. Observant-lo frontalment, al centre de l’edifici, un
altre arc supleix el viatge i aguanta encara la teulada força mal-
mesa.
Esmorzem asseguts en un pedrís de pedra al costat de la
porta principal d’entrada. Entre queixalades, passen dues noies
amb decidida passa que sembla que van o tornen de caminar.
Ens donen el bon dia i els hi demanem si volen fer-nos una fo-
tografia. Accedeixen amb tota naturalitat i amabilitat. Per dir
alguna cosa, dic que així tindrem en record de casa nostra.
Elles pregunten si es veritat que s’hi farà un restaurant. Ah! un
restaurant hi faran? contestem... i acte seguit les noies diuen:
Ah! així ja veiem que no és seva. No ens faria res tenir-la, ho
creieu? I com se’n diu d’aquesta finca? L’avellaneda, responen.
Una de les noies s’ha fet càrrec de la càmera i encara no ens
hem posat bé la clenxa, clic! i llestos. Gràcies. Adéu-siau.
Seguim. L’Onyar ens acompanya. Aquest tros és bonic, tran-
quil. El riu amb alguna riera que també ha volgut prendre’n part,
ens situem a la Creueta. Suposem que el nom correspon a tenir
-hi una creu com a referència.
Prenem senyals per la propera vegada i un cop determinat,
girem la direcció per veure si som capaços de veure una creu.
Baixem una mica cap a una casa ja vella i allà, al peu del camí,
una creu de pedra sembla que senyalava l’entrada del poble.
És, possiblement, una creu de terme, encara que aquestes
solien ser grans i aquesta es petita, d’aquí ve el de creueta. En
el pilar s’hi marca una entalladura quadrada en la que hi devia
figurar alguna inscripció que indicaria la seva
condició. Males mans que sempre les fan ser-
vir per malmetre i fer desaparèixer allò que no
coneixen, ni els hi interessa saber, el que per
els demés és causa de coneixement, és van
fer càrrec de l’escrit.
L’entorn és un pèl descuidat. No sé si el
veïnat actual cuidarà de l’arranjament o farà
servir la creu pel llindar d’una porta, o venent-
la a trossos.
Anem desfent el camí d’anada fins a l’apar-
cament del cotxe.
Tenim deu minuts i els gastem per anar
fins a l’església romànica, a l’altre costat de
carretera. Ja sabem que aquestes visites, sal-
vades comptades ocasions, sempre són exter-
nes per no poder accedir a l’interior. Fem un
vol curt just perquè en Damià la vegi i obser-
vem que des de l’última vegada, els esglaons i
la paret que circumda l’entrada han estat con-
dicionats i l’aspecte general ha sofert un canvi
total, millorant-ho. Ho celebrem i ens acostem
a casa.
Josep Falgueras