Basic HTML Version
2on trimestre 2017
13
Quart. I per què li van posar Quart? Ah! Serà pel
fet d’estar situat a un quart d’hora de Girona. Crec
que abans, quan Girona era més enllà i Quart més
ençà, la distància obligava a tardar més temps anar
a ciutat. Inclús avui que l’una i l’altre s’han acostat,
també hi ha més d’un quart, sempre anant a peu,
tret de que sia un quart de pagès. Aquesta és una
hipòtesi que no se sosté, o sí.
Una altra teoria, diuen que el campanar de la
vila tenien un rellotge que únicament tocava els
quarts i les hores les senyalava. La gent del poble,
estava acostumada a comptar sempre quarts i si
algun foraster preguntava l’hora a un vilatà, aquest
deia: ara acaba de tocar un quart, i sempre era un
quart. L’hora la posava el preguntador. Així els fo-
rans quan parlaven d’aquest poble en deien els del
quart són així o els del quart fan això. I quedà el
nom de Quart.
També una altre creença diu que es reuniren els
tres més savis del poble per posar-li un nom, ja que
tothom només deia: el poble això, en el poble allò,
és a dir que únicament era el poble, així, sense
haver passat per la pila baptismal. Per donar solu-
ció en aquest defecte o falla els tres homes de raó,
en una de les reunions, que tenien lloc a la nit
quan ja la lluna es dibuixava en el cel voltada d’es-
trelles, un d’ells va suggerir que podien posar-li:
Lluna, al veure-la tant rodona i blanca. Sí, digué un
altre, però la lluna no sempre es veu així, tant pot
ser a quart creixent com a quart minvant i al tenir
variacions no seria just que oblidéssim aquests
aspectes. I quan li toca dir la seva, el tercer va dir:
mireu, avui em trobeu de bona lluna i per tenir en
consideració les dues propostes, suprimiria d’un la
lluna i de l’altre el minvant i el creixent, quedant
solament el de Quart, nom que apart de ser bonic,
s’adiu amb una de les divisions urbanes del poble.
La votació no fou necessària perquè els altres
dos van donar la seva conformitat, fent constar que
mai s’establís o es fundés un cinquè barri. I així
s’ha respectat el topònim, inclús en aquella època
en què s’obligava el canvi de tots el noms catalans.
Bé, potser que caminéssim, o no ens en sorti-
rem. I comencem la tasca aparcada. Al passar da-
vant l’estació ens complau trobar-hi un homenatge
a aquest tren que tants viatges va fer durant la se-
va vida. L’obra, consisteix a tenir en un pedestal,
una reproducció amb mida reduïda d’una de les màqui-
nes que cada dia circulava a mig els camps verds i hu-
mits, des de la costa fins a Girona. A cada cara del seti
que sosté la màquina, hi ha incrustades algunes de les
peces que la indústria rajolera de Quart assorteix a tot
arreu. Càntirs, gerres, plats, cassoles, tests i algun altre
que potser m’he oblidat.
Després de sortejar uns quants carrers, avancem en
zona urbanitzada, caminant per voreres i travessant
avingudes de nova cuita. Aquest barri, es encara d’es-
quenes, posició que mantindrà per poc temps. S’han
estructurat carrers i parcel·les que aviat s’ompliran de
rajols i cotxes. Entre carrers, han pensat en fer-hi parte-
rres. En tota la llargària n’hi ha una dotzena o més,
d’uns cinc metres cada un. Tots ells estan plantats. Ara
bé, no es troba cap mena de flor, ni tampoc cap classe
de gespa. Són unes plantacions herbàcies i arbustives
del bosc. En una hi trobem farigola aromàtica i de flors
blanques; el bruc, que sempre es manté verd i fa flor
blanca; l’esparreguera, que fa l’espàrrec prim i llarg que
té tendència a caure; la falguera de fulla verda aplana-
da; el romaní, molt aromàtic i de flors blavoses; la
mòdega, una classe d’estepa i fulles enganxoses; el
tomanyí, mata aromàtica, flors liles amb les seves fulles
colorades de verd i blanc; el fonoll, de fulles dividides i
pètals grocs; la ginesta, amb els seus joncs de poca
fulla i flors d’un groc intens com la seva olor; la garriga,
de fulla petita, una mata que sembla una alzina, escan-
yolida, migrada i que no ha pogut créixer; el ginebró, de
flors grogues, grosses i oloroses, d’ella en surt la gine-
bra; el llentiscle, aromàtic i que creix com un arbre; el
llistó, herba curta de talla i prima com un paper de can-
tó; la marialluïsa desprenent la seva olor allimonada i
amb flors liles, petites, que és emprada per tisanes.
Si s’hi para atenció, gairebé totes fan flors i despre-
nen olors tant diferents que si s’agrupessin juntes cons-
tituiria una fragància difícil de definir-la amb una sola
paraula. És millor assaborir-les d’una en una quant re-
bin un reg periòdic, abans de que caiguin músties, pan-
sides, sense alè per respirar la humitat. Aquesta és la
impressió que m’ha causat. La idea fantàstica, però la
conservació un desastre.
Una vegada aquest jardí bosquetà tant original, com
faltat de flors vistoses, travessem l’Onyar que va tom-
bant l’aigua cap a Girona i aquesta, encara clara, que
ara passa als nostres peus, arribarà primer que nosal-
tres a la capital del Gironès.
QUART - LA CREUETA 08/04/2003
C.132