No pots visualitzar l'ojecte flash Has d'actualitzar el teu navegador el més aviat possible.
No pots visualitzar l'ojecte flash Has d'actualitzar el teu navegador el més aviat possible.

Inici | La revista | Edició digital 

La revista

 

  Sumari             

 • Portada
 • Editorial
 • noticies breus
 • Pere i Pau
 • Fumadors
 • Espai de fotografia
 • Cala Estreta-Cala Crit
 • L'Empordanet
 • Flor de Tardor
 • Amic i amor
 • Any Pere Caner
 • Oficis del suro
 • Pere Caner, el mestre
 • La teva opinió
 • El temps a casa nostra
 • Coneguem que mengem
 • Mini implantes

 Oficis del suro             

 

OFICIS RELACIONATS AMB EL MON DEL SURO

                                 De Pere Caner i Estrany

 

Bullidor

 

        Home que fa bullir les pannes de suro dins la perola (D.C.V.B- Alcover Moll )

 

Dins la indústria surera el bullidor era molt important. Durant l’època d’or dels tapers, a cada fàbrica,  per petita que fos, hi havia els bullidors corresponents. I, com que pràcticament a cada casa hi havia un obrador, eren molt sol·licitats. A més de bullir, també era l’encarregat de fer foc al fornet,construir el feix i un cop cuit, estibaven les pannes en un local adequat.

Fa pocs anys encara en treballaven a la fàbrica Conrad Vilar.

 

Cappuntaire

 

A la indústria surera el cappuntaire era la persona que aprofitava els caps i les cues de les llesques que no quedaven rectangulars i en feia carracs petits. Generalment, aquests obrers no treballaven a cap fàbrica. Ho feien a casa seva, com a complement d’un altre ofici, com per exemple els músics o els barbers.

Els últims cappuntaires foren en Lluís Xifro i en Miquel Robert.

 

Carrador

         Operari que fa els carracs de suro (DCVB-Alcover –Moll)

 

A la indústria surera el carrador era molt important. Es tractava de la persona que, de les llesques, en feia uns carracs, destinats, més endavant, a mans de tapers i taperes, a fer-ne els taps. Un bon carrador guanyava un alt jornal, ja que sabia aprofitar les parts bones de les llesques, deixant poca llenya, i en treia carracs de qualitat.

Els últims carradors foren els de la fàbrica de can Vinyals, al carrer Roura (Eixample), un obrador tancat fa aproximadament uns 39 anys.

 

Burro

    Obrer que tragina a coll les pannes de suro del bosc a carregador

                            (D.C.V.B-Alcover-Moll )

 

Era un treball pesat perquè s’havien de portar les pannes pels viaranys de la sureda, moltes vegades rostos, relliscosos i plens de mates que hi dificultaven el tragí. A més, la forta calor que havien de suportar, perquè les alzines sureres dimanen alta temperatura a l’estiu, i les molèsties que els ocasionaven les formigues de cul vermell i enrevenxinat que sempre habiten dins les rusques  i que claven pessics dolorosos i continuats, feia que cobressin un duro més per diada que els peladors.

 

 

Camàlic

 Home que té per ofici transportar a braços o damunt l’esquena els equipatges o altres ses feixugues

 (D.C.V.B.- Alcocer-Moll. )

 

També era un element important de la indústria surera. Eren els encarregats de les feines més cansades, ja que carregaven i descarregaven saques, feixos, etc. Havien d’ésser persones forçudes, sanes i de nervi.  En Jonquera era un camàlic típic.

 

                                 Ensacador

 

Que ensaca (D.C.V.B.-Alcover Moll)

 

Eren, i són, els obrers encarregats de posar els taps, un cop manipulats i comptats, a les saques. Quan les saques són plenes, les cusen amb unes agulles especials.

 

Escairador

 

Persona que escaira (D.C.V.B.- Alcover-Moll )

 

Llevaven els caires o cantells  dels carracs per tal que el taper tingués menys feina a elaborar el tap.

Principalment, ho feien els vailets  quan sortien d’estudi, als quals els tapers pagaven un tant per cada mil.

                                     

Llescador

 

Obrer taper que talla el suro a llesques

( D.C.V.B.-Alcover-Moll )      

 

Del ram dels treballadors del suro, el llescador era dels que tenia la feina més pesada. També havia d’ésser un home entès en l’ofici.

Quan s’inventaren  les màquines de llescar, la feina fou molt més descansada, però amb perill de prendre mal fàcilment.

 

 

En relació amb aquests oficis, s’ha de tenir en compte que el llibre es va publicar l’any 1986, per la qual cosa les dates comparatives dels textos no són exactes.

 

Curiositat

 

              En el mateix recull que en Pere Caner fa sobre els oficis explica que els dilluns els tapers acostumaven d’anar a fer berenades a la taverna o a alguna barraca i que les seves menges preferides eren el bacallà, el peixopalo i els bucs.

 



Per Equip de La revista  · 16/06/2007